Les Brigades Internacionals a Vilafortuny
Enguany es commemora el setantè aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, un episodi desgraciat que ha marcat molt profundament l’evolució posterior del país. Ja fa una colleta d’anys que assistim a una renovació historiogràfica sobre aquells esdeveniments, especialment a Catalunya, i el municipi de Cambrils no n’ha estat cap excepció. En el nostre cas, els estudis s’han centrat en el paper que jugà la localitat des de la reraguarda del front d’Aragó primer, i del front de l’Ebre després. Tot i que encara resten molts elements per aprofundir, s’ha destacat el paper de la vila com a lloc estratègic i d’interès militar, amb l’existència d’un hospital de sang situat al convent de Sant Josep, un centre de reclutament i un quarter militar al Parc Samà i un quarter de les Brigades Internacionals a Vilafortuny. Sobre aquest darrer aspecte, el de la presència de brigadistes a Cambrils, se n’ha parlat ben poc.
Les Brigades Internacionals eren unitats militars creades expressament amb voluntaris provinents d’arreu del món per lluitar contra els militars espanyols insurrectes. Malgrat que molts estrangers s’allistaren durant les primeres setmanes de guerra, no fou fins al mes d’octubre de 1936 quan es crearen pròpiament les Brigades Internacionals amb base a Albacete. Els brigadistes no eren soldats professionals, sinó ciutadans, generalment obrers i militants de partits d’esquerres, que s’oferiren com a voluntaris per lluitar contra el feixisme en un context de radicalització ideològica i enfrontament obert a tota Europa. Els brigadistes foren destinats com a unitats de xoc a les pitjors batalles de la guerra, per la qual cosa registraren un nombre important de baixes. Amb tot, no sabem quan arribaren els brigadistes a Cambrils, potser a principis de 1938, abans de caure el front aragonès. De fet, hi ha constància que al febrer hi estava instal·lada la formació artillera Skoda Rosa Luxemburg. A primers d’abril, es reorganitzà a Cambrils el batalló Divisionari de la 45a Divisió d’Exèrcit, que havia estat constituït el mes anterior per al front de Terol. Aquesta unitat estava formada per txecs, iugoslaus, grecs i búlgars, i acollí diversos fugitius internacionals després de la derrota del front d’Aragó, l’abril de 1938, ja que a Cambrils es fixà un punt de control per detenir els desbandats.
Així doncs, tenim notícies de soldats francesos, alemanys, italians, suecs, balcànics i europeus de l’est, que s’instal·laren al castell de Vilafortuny. Aquest edifici havia estat saquejat els primers dies de guerra i revolució i, posteriorment, fou ocupat per grups de milicians republicans, fins a l’arribada dels brigadistes de la 45a Divisió. La plana major ocupà el castell, mentre que la resta de soldats es repartiren als seus voltants, en masos i cabanes aixecades al pinar de la platja. Fa uns anys, vaig recollir el testimoni d’alguns antics masovers de la zona (entre els quals, l’àvia) sobre els contactes que tingueren els veïns amb els brigadistes, amb qui intercanviaven queviures (productes de la terra per conserves) o als que recorrien per ser visitats pels seus metges o per dur la canalla a les classes que organitzaven els soldats acampats. A Vilafortuny, les Brigades Internacionals muntaren un centre d’instrucció i formació, una escola d’oficials que funcionà des de març (o juny?) de 1938 a finals de setembre. El centre fou creat i dirigit per l’escriptor alemany Ludwig Renn, un reconegut pacifista opositor al règim de Hitler. Renn escrigué “Der Spanische Krieg” (La guerra d’Espanya), on dedica un capítol a la seva etapa cambrilenca (agrairia molt si algú localitzés aquest llibre). Per l’escola de Cambrils passaren molts soldats per preparar-se per la batalla de l’Ebre. Tenim el testimoni del soldat Joaquim Company, que havia estat a Cambrils per fer uns cursets de formació militar en una casa prop de l’estació l’agost de 1938, segons escriu en les seves memòries, on anomena el coronel Hans (és a dir, Hans Kahle) i el comissari Sivil (deu ser José Sevil), membres de la 45a Divisió.
A Cambrils, però, també s’hi donaren alguns fets luctuosos, com el que protagonitzà André Marty, màxim responsable de les Brigades Internacionals. Marty, un català de Perpinyà, destacà pel seu caràcter colèric i les seves actuacions atroces, per la qual cosa era conegut com al “carnisser d’Albacete”. Carlo Penchienati, tinent coronel de la brigada Garibaldi d’italians que passà per Vilafortuny, explica en les seves memòries que Marty havia matat amb la seva pistola quatre soldats a Cambrils perquè havien protestat per la manera com tractava a un ferit que hauria perdut el fusell. L’última actuació dels brigadistes fou la batalla de l’Ebre. Llavors, el govern espanyol desmobilitzà els internacionals el 23 de setembre en resposta a les pressions del Comitè de No-intervenció i, poc a poc, foren marxant cap a casa o s’exiliaren a causa dels règims totalitaris dels seus països. Encara restaven alguns mesos abans no s’acabés la guerra.
